La cultura és el que som i el que hem après, individualment i col·lectivament, i també el que volem ser i el que encara no hem après. L’art explica, s’explica i ens explica la nostra realitat, és a dir la nostra cultura, la que teníem, la que tenim i la que volem tenir. L’art, com la cultura, no existeix per si mateix, el construïm les persones per identificar-nos, per reconèixer-nos o per singularitzar- nos. Ens permet expressar-nos, qüestionar-nos, emocionar-nos i somniar altres mons. Precisament per això, la cultura ha d’anar més enllà del fet cultural. Ens interessa la cultura que provoca un impacte, que transforma, que remou, que s’imbrica en tots els sectors de la societat, que ens fa rics, d’una riquesa que no es mesura en diners i que no està subjecta a devaluacions.

Tot això tan abstracte i tan real, tan immaterial i tan palpable, tan complex i tan senzill, és el que volem aconseguir amb la capital cultural de Cervera. Les persones, individualment i col·lectivament, són les que han creat una programació rica, diversa, inclusiva, participativa, critica i reflexiva.

Aquesta programació pretén crear nous projectes que transcendeixin l’impacte del mateix esdeveniment i que pervisquin més enllà del 2019. Crear propostes i discursos de producció pròpia capaços de fer el trànsit d’allò local a allò universal és també  un dels reptes vitals de la capital cultural de Cervera. Posar en valor el talent local ens permet vindicar el territori, reconèixer la seva potència cultural i creadora i generar orgull de pertinença. Ens interessen els petits relats, sovint anònims, íntims i aparentment senzills, però veritablement fonamentals, que conformen les grans històries.

La mirada contemporània per explicar el passat i entendre el present, però sobretot per a dialogar-hi i reflexionar-hi críticament, és també, sens dubte, un dels eixos principals d’aquesta programació cultural. Una programació que pretén, ja no com a objectiu sinó com a obsessió, arribar a tot i a tothom. En aquest sentit, el nostre repte és enderrocar barreres i fronteres, tant físiques com mentals. Adaptar els discursos formals i narratius a tots els públics, no establir límits geogràfics, ni intel·lectuals ni generacionals, minimitzar els preus i maximitzar els horaris, i treballar conjuntament amb tots els sectors són algunes de les mesures que aplicarem per aconseguir aquest repte.

Cervera és la ciutat més petita de les que fins avui han tingut el títol de Capital de la Cultura Catalana. Podria semblar petita i fràgil com una papallona. De vegades, però, el petit i fràgil aleteig d’una papallona pot provocar un huracà. En aquest cas un cicló cultural.