Antiga Biblioteca de la Universitat
Inauguració: 12 d'octubre a les 12 h
Horaris: divendres de 17 a 20 h, dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges i festius d'11 a14 h
del 12 d'octubre de 2019 al 12 d'abril de 2020
-
 
       
 


Un dels capítols més àlgids de l’època del Barroc a Catalunya s’esdevingué a la Cervera dels primers decennis del segle XVIII. La importància de la instauració de la Universitat, plasmada  en la construcció d’un dels monuments més rellevants de l’arquitectura civil del període, va anar acompanyada d’un ascens de la societat cerverina que s’expressà a través de l’encàrrec artístic i arquitectònic. Aquest paraigua de modernitat institucional, però, va seguir  aixoplugant una tradició d’artesans, ja presents des de la baixa edat mitjana, que satisfeien les necessitats materials de culte i devoció dels cerverins.

La mostra ‘Artesans del Barroc’ es constitueix com l’aparador del paisatge artístic sorgit d’aquell complex món artesanal i busca submergir el visitant en una època massa sovint incompresa.

Tot plegat ha estat per Joan Yeguas i Francesc Miralpeix, conservador del MNAC i professor de la Universitat de Girona, respectivament.  Ambdós són experts en les manifestacions artístiques del període i autors de nombrosos estudis sobre el tema.
 

El taller barroc

L’avantsala de l’exposició és l’escenari d’un taller d’artesà barroc del segle XVIII. La reproducció pretén evocar la realitat gremial que dominava la creació artística del moment. La visió romàntica de l’artista com un geni, deslliurat del seu estatus d’artesà, enfrontat al poder creador de la naturalesa, rebel i reaccionari contra els convencionalismes i la tradició, ha prevalgut per damunt d’una condició menestral que va ser majoritàriament vigent fins a la fi del segle XVIII. El canvi de rol cap a la condició d’artista va començar en paral·lel al corrent de renovació cultural de l’humanisme, a la Itàlia dels segles XIV i XV, i es va anar estenent, tot i que de manera desigual, arreu d’Europa al llarg de les tres centúries següents.
 

L’exposició

Contràriament a la imatge que en tenim, la producció artística de la Catalunya dels segles XVII i XVIII va ser molt destacada i abundant. Cervera no va ser pas una excepció: els interiors de les cases nobles, les esglésies i convents, els edificis civils, les places i carrers i, és clar, la Universitat, van acollir l’expressió artística d’aquella societat de l’Antic Règim.

Les grans pèrdues patrimonials d’ençà de la Guerra del Francès i de la Desamortització, que deixà abandonat un patrimoni arquitectònic d’incalculable valor, van culminar-se en els primers mesos de la Guerra Civil espanyola. En pocs dies, el paisatge majoritàriament d’època renaixentista i barroca que moblava els interiors religiosos i domèstics de Cervera i d’arreu del país va quedar reduït a no-res, a cendres i records d’un passat de porpra i or. Les restes d’aquell naufragi patrimonial, de fet, són les que es mostren encapsulades en un exposició  que representa només un bocí d’allò que va ser. Els retrats reials de la Paeria, les escultures dels grans retaulers, i les obres dels pintors Bernat Amorós i Antoni Viladomat, entre d’altres, representaran part d’aquella esplendor artística.